Eugeni Forcano
Barcelona (1926 - 2018)Biografia
Conegut per les seves imatges de la vida quotidiana dels anys seixanta, que combinen crítica, tendresa i humor.
Eugeni Forcano (Barcelona, 1926- Canet de Mar, 2018) va ser un dels fotògrafs més destacats de la segona meitat del segle XX a Espanya. Guanyador del Premi Nacional de Fotografia el 2012, la seva obra és reconeguda per les seves poderoses imatges en blanc i negre de la vida quotidiana dels anys seixanta i també per la seva experimentació avantguardista amb el color a principis dels anys vuitanta.
De l’afició a la fotografia a la profesionalització
Forcano va forjar el seu interès per la fotografia ja de petit, quan passava diàriament davant de l’aparador del fotògraf Manuel Paratge a la seva localitat natal o quan a l’escola va tenir l’oportunitat de practicar amb una càmera fotografiant els seus companys. Amb el temps, va muntar el seu propi estudi de fotografia a Canet de Mar i es va associar a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya el 1949. Els seus inicis professionals vénen marcats pel prestigiós setmanari Destino, on guanya un concurs de fotografia i per al qual des del 1960 comença a fer portades i reportatges retratant, en blanc i negre, la quotidianitat d’un país en transformació: veïns, nens, venedors, senyores que fan la compra, capellans i monges, enamorats i prostitutes. Les fotografies d’aquesta època, d’estil neorrealista, mostren una combinació de denúncia social, tendresa, compassió, vitalisme i un sentit notable de l’humor. Com diria l’autor: «Si quan capto una imatge no m’emociono, no hi ha res a fer. Quan se’m dispara el cor, no falla: allà hi és la meva foto». En paral·lel al seu treball amb la revista Destino, de seguida compagina treballs per a altres editorials com Seix i Barral Publicidad, Editorial Aymà, Revista Don, i també com a fotògraf publicitari. I, novament amb l’editorial Destino, publicarà els llibres Barcelona (1964, amb textos de Carles Soldevila) i Festa Major (1969, amb textos de Josep Maria Espinàs).
Un dels fotògrafs més destacats dels anys 60 i 70
El 1962 va viatjar a París, convidat pels responsables de turisme francès al costat dels fotògrafs Cualladó, Cantero, Gómez, Basté, Colom, Cubaró, Masats, Maspons, Miserachs i Ontañón. Com a resultat, es crea l’exposició col·lectiva «Onze fotògrafs a París», presentada a París, Madrid i Barcelona. El 1967 realitza un reportatge a l’escriptor i periodista Josep Pla amb motiu del seu 70 aniversari, que serà publicat a l’Obra Completa de Josep Pla i recuperat als anys 90 en dos llibres monogràfics: Josep Pla vist per Eugeni Forcano i A l’ombra seductora de Josep Pla. El tòtem de les lletres catalanes sentia gran admiració per l’obra de Forcano des que el seu article Passeig per Banyoles en dia de mercat va ser il·lustrat pel fotògraf. «En aquestes fotografies hi ha una cosa que m’impressiona vivament,» -va declarar Pla-, «i és que només mirant-les un moment es pot endevinar amb gran exactitud els diàlegs que les persones estableixen». El seu treball per a publicitat el porta a la fotografia en color i col·labora en múltiples campanyes a Espanya i la resta d’Europa, per a marques com Freixenet, Belcor, Myrurgia, Delpire (Paris), DuPont (Suïssa) o l’empresa de moda Tilsa per a la que retrata les models en ambients rurals, galeries mineres oa la Catedral de Lleó. El 1980 presenta la que probablement és una de les obres més avantguardistes d’Eugeni Forcano, la sèrie experimental «Provocar l’atzar a través de la llum». Surrealista i lisèrgica, aquesta col·lecció de fotografies va ser descrita així per Rosario M. Rochina al Noticiero Universal: “No es tracta d’un èxit més a l’obra revolucionària d’Eugeni Forcano, sinó d’una conquesta important de la fotografia en general. Estem en condicions d’afirmar que res de semblant s’ha produït encara a nivell internacional”.
El reconeixement a un gran de la fotografia
Tot i que va trigar a obtenir el reconeixement popular, gràcies a la reedició de les seves obres més destacades i a exposicions retrospectives com ‘Atrapar la vida. Eugeni Forcano, Fotografies 1960-1974’ (2014) , Forcano va obtenir nombrosos premis des de ben aviat, incloent-hi el Premi Ciutat de Barcelona de fotografia en blanc i negre (1963) i també en color (1976) o la Placa d’Or de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya (1974), entre d’altres. El 2012 arriba la seva consagració, en obtenir tant la Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya com el Premio Nacional de Fotografía del Ministerio de Cultura de España. El reconeixement català destacava “la seva significació com un dels professionals de l’art de la fotografia més destacats de la segona meitat del segle XX a Catalunya, clàssic i avantguardista. Les seves imatges conformen un valuós llegat artístic i cultural”.
Col·leccions fotogràfiques
