Joana Biarnés

Testimoni d’una època de canvis socials i culturals

Les seves imatges mostren una etapa clau del segle XX: els anys de Franquisme, amb una Espanya trista i empobrida, i els inicis de la democràcia, les seves aspiracions de llibertat i com es va recuperar la il·lusió. La mirada de la Joana Biarnés va saber captar a una societat canviant, deixant així mateix testimoni de catàstrofes, esdeveniments esportius i esdeveniments socials.

Davant la seva càmera van desfilar, retratats de forma propera i natural, personatges clau de l’art nacional com Dalí, Buñuel, Lola Flores, Rocío Durcal, Rocío Jurado, Marisol, Massiel, Joan Manuel Serrat o Raphael. I també es van rendir davant el seu carisma artistes internacionals com Orson Welles, Jack Lemmon, Yul Brinner, Roman Polanski, Clint Eastwood, o els mateixos Beatles, sent l’única que va arribar a fotografiar a la banda en la intimitat de la seva habitació d’hotel, durant la seva gira espanyola.

Una dona pionera al fotoperiodisme

Iniciada en la professió com a ajudant del seu pare, fotògraf esportiu, es va convertir en pionera al vèncer els prejudicis del què fins llavors era un sector reservat als homes.

Va triomfar com a reportera gràfica, especialment entre les dècades dels 60 i dels 70, però arribats els anys 80, davant l’auge de la premsa groga i la premsa rosa, va preferir abandonar la professió i dedicar-se a nous reptes personals, esvaint-se així de la història oficial.

No obstant això, en 2012, el seu arxiu seria redescobert per casualitat, quan un documentalista que buscava imatges d’unes inundacions a la Catalunya del 1962 va localitzar les impressionants imatges amb què la jove Joana havia immortalitzat aquell desastre. Així va ser com, afortunadament, es va recuperar la pista d’una fotògrafa llegendària.

Des del 2014, la Fundació Photographic Social Vision és representant de l’Arxiu Joana Biarnés i un dels nostres grans orgulls ha estat haver treballat colze a colze amb la fotògrafa en l’època del seu redescobriment, col·laborant en el seu merescut reconeixement mediàtic i institucional. En el curs de cinc anys vam investigar i digitalitzar el seu arxiu, organitzar exposicions, gestionar entrevistes amb l’autora, defensar els seus drets de propietat intel·lectual i vendre les seves fotografies a col·leccionistes. A més, vam coeditar amb Blume Editorial el llibre antològic Disparant amb el cor i vam coproduïr el documental Una entre tots, al costat de Rec Produccions (enllaç per veure’l a Filmin). També vam tenir el plaer de participar al capítol dedicat a la Joana que tancà la primera temporada de la docusèrie de TVE Detrás del Instante sobre grans de la fotografia espanyola, i també a la biografia No serà fàcil. Joana Biarnés, una fotògrafa en un món d’homes, de Jordi Rovira , publicada en català per La Campana.

El llegat de Joana Biarnés i el futur del fotoperiodisme

Des de la mort de la fotògrafa al desembre de 2018, hem tingut l’honor de seguir gestionant el seu llegat i els seus drets d’autor i posant la seva obra a disposició de col·leccionistes. I des del 2022 la Fundació Photographic és també propietaria de l’Arxiu Joana Biarnés i custodia els negatius que atresoren l’obra original de Biarnés, gràcies a la generosa cessió realitzada per Jean Michel Bamberger, periodista i vidu de la Joana.

Avui dia, la Joana ha reconquistat el seu lloc com a indispensable en la fotografia d’aquest país. Però encara queda molt per fer en la difusió de la seva figura i dels seus principis vitals. És per això que al 2019, coincidint amb el primer aniversari de la seva pèrdua, vam presentar la Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes, amb la que anualment complim una de les últimes voluntats de la fotògrafa: que els beneficis de la seva obra vagin destinats a enfortir el desenvolupament professional de futures generacions de fotoperiodistes.